A vegades soc inmadur i que?

Estic cansat de les persones i segments socials que pretenen que un sigui sempre politicament correcte, fent gala d'una impecable maduresa i sentit comú inalterable.

Perquè està clar que les persones més brillants, imaginatives i excepcionals, són les que més tarden en assolir la maduresa, cal deixar clar que el concepte d'immaduresa no està fet unicament de connotacions negatives.
A vegades som immadurs, i a vegades fotem animalades. Tenim edat suficient per començar a pensar en assentar el cap, però ens és completament igual i el que volem és treure suc a la vida a la nostra manera i no ens avergonyim de que encara fem o diem coses per les que ens poden tatxar de criatures o de "caps verds".
No demanem a la gent increiblement madura i super-assenyada que ens entengui, perquè sabem que això es impossible ja que no hi arriven; tan sols demanem que no ens atabalin ni ens ofeguin en la seva hipocresia.