Mato por la vida y vivo para matar. Me gusta sufrir, llorar y gritar. Fingir ser feliz y vomitar a escondidas sobre este cruel y despota mundo. Odio la felicidad y amo el sufrimiento.Me considero pobre lleno de mierda. No es bonita la vida?

jueves, 28 de enero de 2010

Durs cops de ferro.

Avui, m'ha pegat. De nou. I que fer?
Rendir-me, posar-me al mateix que ells?
Oh no!
Aixo, no!
Jo soc com soc, soc aixi, i punt.
Es el final de la discussió, el final de la baralla, el final del dolor i l'inici d'una etapa.
Una etapa imaginaria, en la que tots som iguals, i les diferencies entre les persones son nules e inexistents. Pero ja es massa tard.
Despres de anys i anys de vida, es algu, que ja no podem canviar..
La falsetat, l'engany, la mentira son elements naturals que mai marxaran.
Estan aqui, i no son facils de treure.
La sinceritat, que n'és d'ella?


No hay comentarios:

Publicar un comentario