Perquè cada dia que em desperto, veig el mon d'una manera diferent?
Mes clar o mes fosc. Mes fàcil o mes dificil i a vegades amb sort bonic.
Ultimament pero no es aixi. Suposo que es deu, al fet de la meva desenvolupaciócom a persona adulta, pero no n'estic gaire convençut.Veig a la gent morint-se de gana, als gossos abandonats com si fossin pedres.Als mestres desesperats per l'atenció dels seus alumnes, una cua del atur que mica en mica es va extenent fins arribar a dates mes que precupants.El mon es dur. Pero gracies a deu, hi ha gent que es salva.Jo no, per desgracia.
Tot-hi aixi, soc feliç, perque se que podria ser molt mes pitjor.
Tot-hi aixi, soc feliç, perque se que podria ser molt mes pitjor.
I aixo em consola, sens dubte.
Samuelito! A mi tb em passa, aket mati ho he pensat, enserio, cada dia em miro el q passa am uns ulls diferents, i aixo fa q jo actui diferent, i el mon em respon diferent
ResponderEliminarnomes vull dirte q ets un mini woody. Molta molta merda per akesta nit,
maya.
muaa
Hola samuel! em dic júlia, tinc 15 anys i avui he descobert el teu bloc. em sento molt identificada de vegades :S
ResponderEliminarfa temps vaig pensar que en l'adolescencia comencem a barrejar idees, som mes facils d'influenciar... i que madurem quan construim un punt de vista general que recull tot el que més ens ha convençut. cada dia un mon mes fosc pero on sempre hi ha alguna espurna desperança. aixi doncs, val mes buscar influencies bones. gracies x tot el q escrius!(: