Sense els teus agradables petons, sense les teves maravelloses cançons, sense les teves bojeries, sense les teves inocents bromes, sense les teves exclusives, sense els teus balls, sense la teva majestuosa presencia, sense tu basicament. Un any sense tu, pero en semblen mil millions.
Un any sense Neverland, un any sense el verdader sentit de l'infantesa.
I es que com olvidar a una persona que masses coses per l'humanitat ha fet, massa amor t'ha inspirat. Perque busquem entre els morts als que encara viuen?
No hay comentarios:
Publicar un comentario